diumenge, 29 de juny del 2008

5 de juliol Diada de pim-pom

..




















El dissabte 5 de juliol hem celebrat a Roses la 1ª Diada de pim-pom del Ducat de Fontsabeu.
Un cop acabada la competició i després de la dutxa, hem anat a dinar a Cal Campaner on hem menjat anxoves de Roses, pop a la gallega, calamars del dia, sardines i gall de Sant Pere. Vi blanc Mareny de l'Espelt, gelats variats, cafè i xupitu de marc de xampany.

Els afortunats participants han estat:

Joan Carbó

Salvi Jacomet
Xavier Coromines (amb bicicleta)

Salvi, el cuiner de Fontsabeu

diumenge, 22 de juny del 2008

Arrossada del 21/06/08


El Gran Duc en un moment d’intimitat, deixant les obligacions per les devocions, actitud molt criticada per l’oposició.
Foto: M. Serra


A l'altre foto, un dels arrossos preparat pel Gran Mestre Salvi.
Foto: M. Serra






Una vegada més la gent del Ducat de Fontsabeu, amb el seu Gran Duc, Xavier, presidint la taula allargada, es van reunir per fer la cerimònia de menjar-se els 5fermosos5 arrossos cuinats i preparats pel Gran Mestre Cuiner Salvi, que una vegada més es va superar. Pim Genover va portar la deguda beguda, diverses botelles de Conti negre. En Manel Serra, les postres, unes delicioses i refrescants fruites del temps: Cireres, xíndria i meló. La part d’imatge va estar servida per en Manel Serra i en Guillem ( aquest amenaça en fer un muntatge i penjar-ho al “yutube”). En Joan i en Jordi, com cada vegada, fan fer de grans mestres amfitrions de la Masia Rodés. La resta del personal del Ducat, l'Albert, en Jaume, en Vicenç i en Miquel (aquest va deixar la seva nova família per completar tota la gent del ducat), vam cumplir, fent un gran paper i una activa participació. Excepcionalment vam fer “llenu” total. La memòria i el record al Pare Tià no va faltar en cap moment i, també, una trucada a la cuinera Lolita, gran mestressa del Ducat de Fontsabeu.
A proposta d’en Salvi, es va fer una moció de censura al Gran Duc Mines per la seva falta de lideratge. Entre altres coses, per exemple, s’en va anar a estirar al sofà de la habitació del costat a mig dinar, deixant obsolets a els seus conciutadans. La moció no va ser acceptada, tot i que algunes veus dissidents demanaven la continuïtat del Gran Duc, però amb el cap tallat (per descomptat, per en Salvi, que es de família experta en aquets afers...)

Guillem Terribas

Quarentins de Fontsabeu


















Cinc Arrossos

Arròs bomba de l'Albufera amb llagosta de Port-Lligat

Arròs bomba de Calasparra amb bacallà i ceps

Rissotto de riso arbòrio de Pavia amb tallarines de calamar

Arròs perlat rodó de Pals amb rap i palurdes

Arròs de Calasparra amb verdures i bolets

dimecres, 11 de juny del 2008

Més sobre arrossos. Dissabte 21 de juny


Finalment, per problemes “logístics” per part de Can Ravés i més concretament el nen Carbó, el Gran Xef Salvi (després de parlar amb el Duc i el que això escriu) ha decidit desconvocar la trobada arrosada del diumenge dia 15 i convovar-la pel dissabte dia 21 (que sona millor...). Això si, en Salvi ha amenaçat que no hi haurà canvis. Peti qui peti, baixi que baixi. No es canviarà!...
Nota: jo i el meu viatge a Marràqueix no hi té res a veure amb aquest canvi. Si algú té algun dubte de la meva paraula que ho pregunti a en Manel Serra o al propi Salvi.
Guillem

* La Foto es d’una gran fotògrafa dissenyadora anomenada Maria Otero. La bici es una concessió a el Gran Duc Mines.

diumenge, 8 de juny del 2008

15 de juny: 5 arrossos 5


Gent de Font-Sabeu, sembla ser que tot es tà preparat pel diumenge dia 15 de juny 2008. En Salvi ja té a punt tota la maquinaria per poder oferir (com sempre i potser millor) la gran epopeia de la elaboració de 5 arrossos i alguna propina.
Ara bé (que vol dir moru), es farà com sempre al Mas Ravés ?. Les senyores ja han donat la pertinent autorització? Està tothom avisat?. A partir de quina hora els membres del Ducat s’hauran d’anar incorporant?. Hi ha hora de final d'etape?. Tot això i alguna cosa s’haurà de saber i algú ho haurà de respondre abans del gloriós diumenge.

Per cert, ja serè a Marràqueix, no sé si menjant algun arròs o no. Un viatge que tinc programat (i pagat) que faig amb una colla de llibreters amb senyores. En total 13. Marxem el divendres i tornem el dilluns a la tarda. Les moltes obligacions, les circumstàncies i, sobretot, l’edat em van fer oblidar que aquest dia jo no hi seria.
Però malgrat tot, la gran jornada s’ha de celebrar. Serà, si no m’erro la primera vegada que fallaré en una concentració del grup. Més ho sento jo.
Guillem Terribas

dimecres, 4 de juny del 2008

Sebastià Salellas. El Punt 04/06/08


Salellas, tonyina crua i contradiccions
A la foto: Carles Monguilod, Pere Massana i Guillem Terribas.
A corre-cuita, en Tià Salellas era un tipus contradictori. El qualificatiu a ell no li agradava pas gaire. Hauria volgut definir-se com una persona amb idees paradoxals o complementàries. Després d'haver-hi discutit molt i d'haver rebut molts de crits, crec que el puc entendre. Fixeu-vos-hi: un revolucionari sapastre del comitè d'Orriols l'hauria perseguit per cristià. Un feixista de la Vieja Guardia del bàndol franquista l'hauria volgut pelar per comunista. És clar que superficialment, les idees són antagòniques, perquè les jerarquies estalinistes i eclesiàstiques van fer un mal ús dels pensaments immaculats.
El senyor Sebastià Salellas i Magret tenia presents el Parenostre i La Internacional. Algun problema? Divendres, en aquell funeral multitudinari a Girona es van sentir les dues pregàries i ningú no en va xiular cap. Aquell dia hi havia okupes i propietaris, maulets i ultradretans espanyols, monges, capellans i apòstates, jutges i lladres, moros i cristians, advocats i procuradors, polítics i periodistes. Antagonisme? Contradicció? Idees discrepants, que només Salellas podia destriar. Aleshores, construïa un nou discurs, el qual, sovint, no acabava pas d'agradar a ningú.
Vet aquí, un grup de ciutadans de Girona, liderats per l'advocat Carles Monguilod i pel llibreter Guillem Terribas, dos dels amics que més el van venerar, impulsen unes jornades de debat per perpetuar la memòria de Tià Salellas. Durarien dos o tres dies, es farien cada any a partir del 2009, el mes de maig, perquè és el mes de Maria i per rememorar el Maig del 1968. S'hi volen implicar la Facultat de Dret de la UdG i el Col·legi d'Advocats. Se'n dirien Jornades de Pensament Contradictori Tià Salellas, o Debats Discrepants Tià Salellas, o Jornades de la Discrepància Tià Salellas o l'Esperit de la Contradicció Tià Salellas. Serien unes jornades de diàleg, per juxtaposar dues posicions i per acabar sempre amb tres opinions: la d'un, la de l'altre i la de tots dos. És per imaginar-se un debat entre els filòsofs Josep Maria Terricabras i Fernando Savater.
El moment culminant de les jornades seria el lliurament del Premi Tià Salellas a la Concòrdia, a la persona que més hagi lluitat contra les desigualtats i contra les injustícies.
De moment, el restaurant Massana de Girona ja li ha dedicat un plat. Pere Massana ha decidit rebatejar la Tonyina mig cuita, parmentier de patata i curri, i reducció de soja, com Homenatge a Tià Salellas. Aquest tall de tonyina crueta era el plat preferit del senyor Sebastià Salellas i Magret, nascut a Viladamat el 18 d'agost del 1948 i mort a Barcelona el 28 de maig del 2008. Disfrutava amb aquell taco superb de peix blau d'almadrava, el xuixo modern a la manera de Pere Massana, uns gintònics d'havent dinat i de ben sopat, tant com defensant les causes pendents, als desheretats, als més necessitats i a tots els que tenen fam i set d'una justícia justa.
Salvador García Arbós
Foto: S.G.A.

dilluns, 2 de juny del 2008

Tià Salellas. El Punt 30/05/08


MÉS PERDUTS
per Imma Merino
Anava a escriure sobre La mort a Venècia, en relació amb l'òpera de Britten de la qual acaben avui les representacions al Liceu, però m'ha trucat la Dolors per dir-me que en Tià Salellas havia mort a l'hospital Clínic. M'ha costat posar-me a escriure. De fet, posar-me a fer qualsevol cosa. Els morts aixafen. Cauen amb un pes que t'estaborneix. I m'estranya que ara pugui escriure i fer-ho sobre en Tià Salellas perquè s'ha mort. Però només puc escriure sobre ell. Això no és retòric, però temo que ho pugui semblar. També em fa por la impudícia amb la qual pugui afegir-me a altres escrits necrològics que diguin: «A aquest home l'he conegut i me l'estimava.» Tanmateix, és cert, però no me l'estimava pel coneixement que n'havia fet o pels moments que, sovint atzarosament, hi he compartit. O no només per això, tot i que se'm fa difícil imaginar que pugui passar un dissabte al migdia per la Llibreria 22 i no hi trobi en Tià Salellas fullejant un llibre, creuant-se amb el seu col·lega Carles Monguilod, discutint amb en Guillem Terribas. Parlant amb en Guillem, devastat perquè van morint els seus amics, he tingut la sensació que Girona se'm va convertint en una ciutat plena d'absències, que cada cop hi ha més espais on sento la presència dels morts. A en Tià Salellas, doncs, l'estimava al marge de la nostra relació: per la seva posició en el món. Potser també, o encara més, per les seves contradiccions, que mai no arribaven a contradir les seves conviccions, sinó que, en tot cas, revelaven la complexitat del que som. Deien que era un advocat de causes perdudes, però ell feia que estiguessin menys perdudes amb la convicció que són les que paga la pena defensar. Pot haver-se dit que ho feia amb l'esperit militant d'una altra època. No era d'una altra època perquè en aquesta continua havent-hi una mateixa realitat d'injustícies i desigualtats. D'aquí el desemparament dels pobres i els socialment exclosos, la fragilitat dels perseguits. Sense ell estaran, estarem, més perduts.
Foto: Bernat Casero. Octubre 2007, a la Bilioteca Just M. Casero. D'esquerra a dreta: Narcís Jordi Aragó, Roger Casero, Montserrat Terradas, Sebastià Salellas, Joan Ribas i Guillem Terribas

Cinc arrossos el 15 de juny

El nostre conducator, que finalment ha despertat, ha decidit que el diumenge 15 de juny celebrem el dinar dels cinc arrossos.
Enguany a la cuina serem dos, el pare Miquel i l'avi Salvi.
La proposta de menú que faig és la següent:

1. Arròs de Calasparra amb de verdures del temps.
2. Arròs rodó perlat de Pals amb bacallà de pell blanca.
3. Rissotto de riso arbòrio amb tallarines de calamar.
4. Arròs de l'Albufera amb cloïsses i rap de Roses.
5. Arròs bomba del delta de l'Ebre amb colomí i ceps.

En el ben entès que el pare Miquel pot introduir les esmenes que cregui convenient.

Salvi. El cuiner de Fontsaveu

diumenge, 1 de juny del 2008

Tià salellas. El Punt, dissabte 31/05/08


Dos actes religiosos amb mossens del Fòrum Joan Alsina acomiaden Tià SalellasUna cerimònia multitudinària a Girona i una missa a Viladamat donen l'últim adéu a l'«advocat de les causes pendents». Girona Viladamat

Tià Salellas i Magret, l'«advocat de les causes pendents», dels desheretats, dels més necessitats, va ser acomiadat ahir dos cops. A dos quarts de deu, a Girona, la ciutat que el va adoptar. A dos quarts d'una, a Viladamat, on els seus pares tenien un mas amb dues vessanes de terra, protegit per una filera de xiprers, com fan tots els pobles de l'Empordà per protegir-se de la tramuntana.
Sebastià Salellas era un cristià de base, crític amb aquesta cúria eclesiàstica tan rància, que tant li costa posar-se al costat dels damnats de la terra i dels qui pateixen fam, al costat en què es posava l'advocat amb barba de Marx i xapa del Che a la solapa. Vet aquí, una gentada ecumènica va reunir-se al voltant de dues cerimònies religioses vinculades al cristianisme regenerador que predica el Fòrum Joan Alsina.
A Girona va ser una mena de funeral a l'església parroquial de Sant Josep, dirigida pel rector de la parròquia veïna de Sant Pau, Ignasi Forcano. A l'entrada, els Maulets, i qui sap si també hi havia algun ocupa, van repartir centenars de clavells als assistents, alguns dels quals els van deixar al final a sobre del fèretre.
A Viladamat va ser una eucaristia com Déu mana celebrada pel rector d'Ullà, Vicenç Fiol, home que havia estat obrer.
Les cerimònies van ser molt emocionants, però molt emocionants. Ploraves i ja està; tothom va plorar les paraules d'amor filial d'en Benet i en Lluch. Després la secretària del despatx de Salellas, Mònica Terradellas. I les de Joan Sureda, el seu amic i company de combat i lluita per la igualtat i contra les injustícies socials.
Benet Salellas, el fill gran i advocat hereu del despatx, va relatar la història del seu pare, aquell hereu d'un mas de Viladamat que no volia ser pagès, que llegia mentre regava el blat de moro, perquè sabia quan trigava l'aigua a arribar a l'altre costat de rega. Va explicar que el seu pare va arriba als setze anys a Girona, que va fer les proves d'accés a la universitat per a majors de 25 anys i que després va estudiar dret. Va retreure que Tià Salellas no és l'advocat de les causes perdudes, com s'ha dit aquests dies. Prefereix que es recordi el seu pare com l'advocat de les causes pendents. Va saludar els mons del seu pare. Els de la judicatura, els de l'advocacia, els dels sopars dels dimecres, als quarantins de Font-sabeu, la gent de Tren de l'Esperança a Lorda... Va confessar que al seu pare li havia sabut greu que l'haguessin fet fora injustament de professor de la UdG.
Lluc Salellas, el petit, va començar amb La Internacional. Amunt els damnats de la terra/, amunt els qui pateixen fam,/ la força pel dret és vençuda,/s'acosta el bell temps de la pau. Mossèn Forcano hi va posar la resta, va sumar l'esperit religiós amb el revolucionari. I així, va demanar que tothom es posés dret i va convidar a resar el Parenostre. Encara va aprofitar Les Benaurances, del míting de la muntanya, el passatge més social del llegat evangèlic, per elogiar l'esperit cristià de Tià Salellas. Uns grups d'advocats amics van decidir treure en braços el fèretre amb les despulles de Sebastià Salellas i Magret, nascut el 18 d'agost del 1948 a Viladamat. Mort el 28 de maig del 2008 a Barcelona.
Al Tià Salellas i Magret, li hauria agradat la frase amb què va acabar la intervenció el seu fill Benet: «Fins a la victòria sempre!»
Salvador García-Arbós
Una de les últimes entrevistes que han fet a en Sebastià, per la veu ja es nota que no estava bé.



http://www.youtube.com/watch?v=Udi0B2mGWKI