Divendres dia 3, dins els actes de Temporada Alta, Raimon va tornar a Girona, desprès de 10 anys (¿). Hi ha fer en el nou auditori (a ell li hagués agradat tornar al Municipal) que es va omplir fins a la bandera. Ens va parlar del carrer blanc de Xàtiva, del seu llit d’italiana mida. Va mirar aquesta terra i va dir no a moltes coses. També va cantar a el vent d’un temps d’aquest país que es un poc nostra. Amb Veles e vents ens va portar a unes cançons noves que sonaven molt, però molt bé, gràcies a la seva extraordinària veu i a els músics fora de sèrie.
Ara, com diria en Sissa, només hi faltaves tu, tots. Jo, per si de cas, vaig estar amb el Pare Tià. I vam plorar junts, amb en Raimon.
Guillem
