.
No volveré a ser joven
Jaime Gil de Biedma
"Poemas póstumos" 1968
Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.
Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.
Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.
divendres, 18 de desembre del 2009
dijous, 17 de desembre del 2009
Collons que estàvem prims
Ja sé, companys, que hauria de dir quatre coses de l'arxiu Centelles (algun dia a Fontsabeu) però és que és la primera vegada que entro al blog i he quedat parat de veure que als quaranta fotiem un cert goig. Quins tipassos -vist ara. Sembla una excursió d'adolescents. Mainada de quaranta anys... Un cant a la joventut!
Bon Nadal, o Merry Christmas, com vulgueu,
miquel
Bon Nadal, o Merry Christmas, com vulgueu,
miquel
dimecres, 2 de desembre del 2009
Agustí Centelles
L'Albert Rossic ha escrit:
És una desgràcia. Estic indignat.
De qui és la culpa principal? En primer lloc, s'ha de tenir en compte que
els fills són els propietaris i --en principi-- poden fer el que vulguin.
Fins i tot vendre-ho a una casa de subhastes. (Jo crec que no han fet,
entre altres coses, perquè haurien hagut de pagar més de la meitat dels
diners en impostos i comissions). Que els fills siguin més o menys (o
gens) patriotes, més o menys interessats, més o menys burros no és culpa
de ningú. De la condició humana, en tot cas. Sempre pot passar que per
vanitat, per avarícia, per sentimentalisme, per debilitat, per ignorància,
etc., les persones prenguin decisions equivocades. I la primera decisió
equivocada és no saber distingir entre uns interlocutors del govern català
i Catalunya. Decidir, perquè no s'han entès amb en Ramon Alberch o en
Josep Maria Carreté o en Tresserres, que aquest fons documental surti de
Catalunya és com fer-te musulmà perquè un capellà ha tocat el frenillo del
teu fill: denuncia el capellà i deixa les religions en pau! Quina culpa té
el patrimoni de Catalunya del teu desacord amb un funcionari? Una cosa són
les persones i l'altra les idees.
És culpa de la Generalitat? És evident que ha fallat la diplomàcia
necessària en aquests assumptes, però tinc entès que això ha estat per
desesperar a qualsevol: el que primer semblava que seria una donació va
passar a ser una venda i finalment un xantatge... Deixem-ho aquí, perquè
jo també he conegut el cas d'una donació que, per la intervenció dels
fills, advocats i aprofitats diversos es va acabar convertint en un sainet
en què tothom va acabar emprenyat amb tothom. Primer tothom va de bona fe
i amb els millors desitjos, però al final ningú vol passar per tonto.
Per a mi és evident: el culpable gros és la ministra de cultura, el govern
espanyol i l'opinió pública espanyola que alimenta la catalanofòbia. Sense
aquests elements distorsionadors això no hauria passat. (Per cert: aquí no
he vist que la premsa de Madrid hagi sortit amb la 'coletilla' que ja se
sap, que per als catalans "la pela es la pela"). Com és habitual, el
ministeri ha funcionat com un competidor de la Generalitat posant diners
(que en part són nostres) contra Catalunya. ¿Algú s'imagina el ministeri
de cultura posant diners i fent de mitjancer entre la família i la
Generalitat perquè això es quedés al lloc on té sentit que es conservi
aquest patrimoni? ¿Algú s'imagina el Ministeri de Cultura comprant obres
d'art per a Catalunya, com fa per al museu Reina Sofia? ¿O recuperant la
Bíblia de Sant Pere de Roda per a Catalunya? (Per sort, els immobles no es
poden tocar: ni la Pedrera ni Santa Maria del Mar no se'ls han pogut
endur). No: si ho volem nosaltres, ho hem de pagar; si ho paga l'estat és
per emportar-s'ho fora de Catalunya. Els de Salamanca (l'arxiu de
Salamanca, per més INRI!), ho tindran i el seu govern autonòmic no haurà
hagut de pagar ni cinc. No m'estranya que a Salamanca no hi hagi
independentistes...
Albert
És una desgràcia. Estic indignat.
De qui és la culpa principal? En primer lloc, s'ha de tenir en compte que
els fills són els propietaris i --en principi-- poden fer el que vulguin.
Fins i tot vendre-ho a una casa de subhastes. (Jo crec que no han fet,
entre altres coses, perquè haurien hagut de pagar més de la meitat dels
diners en impostos i comissions). Que els fills siguin més o menys (o
gens) patriotes, més o menys interessats, més o menys burros no és culpa
de ningú. De la condició humana, en tot cas. Sempre pot passar que per
vanitat, per avarícia, per sentimentalisme, per debilitat, per ignorància,
etc., les persones prenguin decisions equivocades. I la primera decisió
equivocada és no saber distingir entre uns interlocutors del govern català
i Catalunya. Decidir, perquè no s'han entès amb en Ramon Alberch o en
Josep Maria Carreté o en Tresserres, que aquest fons documental surti de
Catalunya és com fer-te musulmà perquè un capellà ha tocat el frenillo del
teu fill: denuncia el capellà i deixa les religions en pau! Quina culpa té
el patrimoni de Catalunya del teu desacord amb un funcionari? Una cosa són
les persones i l'altra les idees.
És culpa de la Generalitat? És evident que ha fallat la diplomàcia
necessària en aquests assumptes, però tinc entès que això ha estat per
desesperar a qualsevol: el que primer semblava que seria una donació va
passar a ser una venda i finalment un xantatge... Deixem-ho aquí, perquè
jo també he conegut el cas d'una donació que, per la intervenció dels
fills, advocats i aprofitats diversos es va acabar convertint en un sainet
en què tothom va acabar emprenyat amb tothom. Primer tothom va de bona fe
i amb els millors desitjos, però al final ningú vol passar per tonto.
Per a mi és evident: el culpable gros és la ministra de cultura, el govern
espanyol i l'opinió pública espanyola que alimenta la catalanofòbia. Sense
aquests elements distorsionadors això no hauria passat. (Per cert: aquí no
he vist que la premsa de Madrid hagi sortit amb la 'coletilla' que ja se
sap, que per als catalans "la pela es la pela"). Com és habitual, el
ministeri ha funcionat com un competidor de la Generalitat posant diners
(que en part són nostres) contra Catalunya. ¿Algú s'imagina el ministeri
de cultura posant diners i fent de mitjancer entre la família i la
Generalitat perquè això es quedés al lloc on té sentit que es conservi
aquest patrimoni? ¿Algú s'imagina el Ministeri de Cultura comprant obres
d'art per a Catalunya, com fa per al museu Reina Sofia? ¿O recuperant la
Bíblia de Sant Pere de Roda per a Catalunya? (Per sort, els immobles no es
poden tocar: ni la Pedrera ni Santa Maria del Mar no se'ls han pogut
endur). No: si ho volem nosaltres, ho hem de pagar; si ho paga l'estat és
per emportar-s'ho fora de Catalunya. Els de Salamanca (l'arxiu de
Salamanca, per més INRI!), ho tindran i el seu govern autonòmic no haurà
hagut de pagar ni cinc. No m'estranya que a Salamanca no hi hagi
independentistes...
Albert
dimarts, 1 de desembre del 2009
Agustí Centelles
...
En Vicens Cases ha escrit:
Salutacions.
En Vicens Cases ha escrit:
Es una notícia per comentar-la en el blog, però em sembla que aquest blog nostre, o millor dit d'en Salvi, també ja ha passat a formar part de la memòria històrica.
Em refereixo al llegat del fotògraf Agustí Centelles. Un fiasco monumental per Tresserras i la conselleria de Cultura, deixar-se escapar de les mans un tresor gràfic històric tan valuós, per garrepes i suposo que per falta de tacte i sensibilitat amb els fills del fotoperiodista.
Em refereixo al llegat del fotògraf Agustí Centelles. Un fiasco monumental per Tresserras i la conselleria de Cultura, deixar-se escapar de les mans un tresor gràfic històric tan valuós, per garrepes i suposo que per falta de tacte i sensibilitat amb els fills del fotoperiodista.
Si volem veure l'exposició haurem d'anar d'ara endavant a Salamanca que és una ciutat d'una gran importància de la cultura hispànica. Com diu el meu nano, si vols conèixer el passat de la civilització egipcia clássica, ves-te'n al British Museum, i santes pàsqües.
Què en pensa el col·leccionista? i el llibreter? i el Comissari?
Salutacions.
Vicenç Casas i Vilà
dimarts, 2 de juny del 2009
dilluns, 1 de juny del 2009
Entrevista amb en Guillem a El Periódico
.
Guillem Terribas:
"La clau de Tià Salellas és que era profundament cristià"
Presentació de l'últim llibre de poesia de Rosa Font a la Llibreria 22, dins dels actes del primer memorial Sebastià Salellas.
Sebastià Salellas no era un advocat convencional. Amb la seva llarga barba blanca i la seva cabellera també blanca, xocava veure'l enfilat als púlpits dels tribunals defensant amb vehemència i convicció aquells que ell considerava com els membres més indefensos de la societat. Quan es compleix un any de la seva mort, familiars i amics han organitzat un memorial amb diversos actes culturals que s'allargarà durant una setmana. El llibreter Guillem Terribas n'és un dels promotors.
-¿Com va sorgir la idea?
-Com sorgeixen la majoria d'iniciatives en aquesta ciutat, durant un sopar amb un grup d'amics. Primer vam pensar en la creació d'un premi d'assaig, però com que ja hi ha molts guardons literaris al final vam optar per un memorial en què s'organitzessin actes culturals i polítics molt lligats a la seva manera de ser: compromesa, solidària i reivindicativa.
-L'ajuntament també s'hi ha sumat dedicant-li una plaça
-Sí i, a més, ho ha fet en un temps rapidíssim, cosa que no és habitual en una administració. Se li ha dedicat una plaça al barri de Vila-roja, on ell tenia molts clients i del qual va ser regidor durant el seu pas per la política municipal.
-¿Què més destacaria del programa d'actes?
-La conferència del filòsof Josep-Maria Terricabras va ser un homenatge a aquest home lliurepensador, el vermut popular antiespeculatiu va servir per donar veu als col.lectius que ell defensava i la presentació que es farà aquesta tarda a la Llibreria 22 del nou llibre de la poeta Rosa Font ajudarà a desxifrar algunes de les claus d'un home que era un gran lector.
-¿Quina relació vinculava l'advocat amb aquesta escriptora?
-A Salellas li encantava un llibre de Font titulat Aigua llunyana en què parla de l'Empordà. Li agradava tant que m'obligava a tenir-lo sempre a la llibreria perquè cada dos per tres en regalava un exemplar a algun dels seus coneguts o amics.
-Tenia fama de ser una persona molt idealista
-La clau de Tià Salellas és que era una persona profundament cristiana. Però no era un creient de sotana, sinó que seguia al peu de la lletra el missatge de Jesús, que era el d'estar sempre al costat de la gent més marginada.
Guillem Terribas:
"La clau de Tià Salellas és que era profundament cristià"
Presentació de l'últim llibre de poesia de Rosa Font a la Llibreria 22, dins dels actes del primer memorial Sebastià Salellas.
Sebastià Salellas no era un advocat convencional. Amb la seva llarga barba blanca i la seva cabellera també blanca, xocava veure'l enfilat als púlpits dels tribunals defensant amb vehemència i convicció aquells que ell considerava com els membres més indefensos de la societat. Quan es compleix un any de la seva mort, familiars i amics han organitzat un memorial amb diversos actes culturals que s'allargarà durant una setmana. El llibreter Guillem Terribas n'és un dels promotors.
-¿Com va sorgir la idea?
-Com sorgeixen la majoria d'iniciatives en aquesta ciutat, durant un sopar amb un grup d'amics. Primer vam pensar en la creació d'un premi d'assaig, però com que ja hi ha molts guardons literaris al final vam optar per un memorial en què s'organitzessin actes culturals i polítics molt lligats a la seva manera de ser: compromesa, solidària i reivindicativa.
-L'ajuntament també s'hi ha sumat dedicant-li una plaça
-Sí i, a més, ho ha fet en un temps rapidíssim, cosa que no és habitual en una administració. Se li ha dedicat una plaça al barri de Vila-roja, on ell tenia molts clients i del qual va ser regidor durant el seu pas per la política municipal.
-¿Què més destacaria del programa d'actes?
-La conferència del filòsof Josep-Maria Terricabras va ser un homenatge a aquest home lliurepensador, el vermut popular antiespeculatiu va servir per donar veu als col.lectius que ell defensava i la presentació que es farà aquesta tarda a la Llibreria 22 del nou llibre de la poeta Rosa Font ajudarà a desxifrar algunes de les claus d'un home que era un gran lector.
-¿Quina relació vinculava l'advocat amb aquesta escriptora?
-A Salellas li encantava un llibre de Font titulat Aigua llunyana en què parla de l'Empordà. Li agradava tant que m'obligava a tenir-lo sempre a la llibreria perquè cada dos per tres en regalava un exemplar a algun dels seus coneguts o amics.
-Tenia fama de ser una persona molt idealista
-La clau de Tià Salellas és que era una persona profundament cristiana. Però no era un creient de sotana, sinó que seguia al peu de la lletra el missatge de Jesús, que era el d'estar sempre al costat de la gent més marginada.
dissabte, 30 de maig del 2009
divendres, 29 de maig del 2009
Primer Memorial Sebastià Salellas i Magret
......
DIJOUS 28 DE MAIG
A 2/4 de 8 del vespre, inauguració plaça Sebastià Salellas a Vila-roja (Girona), al costat del CAP.
DIVENDRES 29 DE MAIG
A 2/4 de 8 del vespre a l’auditori del Col•legi d’Advocats de Girona: Conferència Sebastià Salellas, lluitador a càrrec del Dr. J.Mª Terricabres. Presenta: Joan Sureda.
DISSABTE 30 DE MAIG
A les 12 del matí als Quatre Cantons de Girona, vermut popular anti-especulatiu
Organitza: Col•lectius de l’esquerra anticapitalista de Girona.
A les 7 de la tarda al Centre Social La Màquia (C/ dels Vern, 15 de Girona) presentació del llibre Rastros de Dixan, dedicat a Sebastià Salellas Magret, i projecció del documental del llibre amb alguns dels seus autors i protagonistes.
Organitza: Col•lectius de l’esquerra anticapitalista de Girona i editorial Virus.
DILLUNS 1 DE JUNY
A les 8 del vespre a la llibreria 22, presentació del llibre de poesia de Rosa Font, Des de l'arrel, premi Cadaquès a Rosa Leveroni 2008.
A les 10 i quart del vespre, projecció de pel•lícula Hic Digitur Dei (Catalunya 1977) sobre la transició al cinema Truffaut. Presentarà la pel•lícula Guillem Terribas (president del col•lectiu de Crítics de Cinema de Girona) i Antoni Martí, director del film. En acabar la pel•lícula hi haurà un debat, moderat per Guillem Terribas, amb Salvi Jacomet, Xavier Corominas,.. i altres membres de la colla de Fontsabeu.
DIMARTS 2 DE JUNY
A 2/4 de 8 del vespre a l’auditori del Col•legi d’Advocats de Girona: Taula rodona sobre les presons. Hi participen: Carles Monguilod (advocat), Mateu Seguí (Advocat), Begoña Garcia de Cortázar (treballadora social) i Xavier Palou Falcó (expres) Presenta: Benet Salellas (advocat).
DIMECRES 3 DE JUNY
A 2/4 de 8 del vespre a l’auditori del Col•legi d’Advocats de Girona:
Conferència Llei de partits i dret de defensa a càrrec de l’advocada basca Jone Goirizelaia Presenta: Carles McCragh, vice-degà del Col•legi d’Advocats.
Organitza:Comissió per la creació de la Fundació Sebastià Salellas.
Col•labora: Ajuntament de Girona/ Col•legi d’Advocats de Girona/ Diputació de Girona/ Llibreria 22/ Punt Diari /Memòria, Lluita i Resistència- Taller de Cultura /Cinema Truffaut
DIJOUS 28 DE MAIG
A 2/4 de 8 del vespre, inauguració plaça Sebastià Salellas a Vila-roja (Girona), al costat del CAP.
DIVENDRES 29 DE MAIG
A 2/4 de 8 del vespre a l’auditori del Col•legi d’Advocats de Girona: Conferència Sebastià Salellas, lluitador a càrrec del Dr. J.Mª Terricabres. Presenta: Joan Sureda.
DISSABTE 30 DE MAIG
A les 12 del matí als Quatre Cantons de Girona, vermut popular anti-especulatiu
Organitza: Col•lectius de l’esquerra anticapitalista de Girona.
A les 7 de la tarda al Centre Social La Màquia (C/ dels Vern, 15 de Girona) presentació del llibre Rastros de Dixan, dedicat a Sebastià Salellas Magret, i projecció del documental del llibre amb alguns dels seus autors i protagonistes.
Organitza: Col•lectius de l’esquerra anticapitalista de Girona i editorial Virus.
DILLUNS 1 DE JUNY
A les 8 del vespre a la llibreria 22, presentació del llibre de poesia de Rosa Font, Des de l'arrel, premi Cadaquès a Rosa Leveroni 2008.
A les 10 i quart del vespre, projecció de pel•lícula Hic Digitur Dei (Catalunya 1977) sobre la transició al cinema Truffaut. Presentarà la pel•lícula Guillem Terribas (president del col•lectiu de Crítics de Cinema de Girona) i Antoni Martí, director del film. En acabar la pel•lícula hi haurà un debat, moderat per Guillem Terribas, amb Salvi Jacomet, Xavier Corominas,.. i altres membres de la colla de Fontsabeu.
DIMARTS 2 DE JUNY
A 2/4 de 8 del vespre a l’auditori del Col•legi d’Advocats de Girona: Taula rodona sobre les presons. Hi participen: Carles Monguilod (advocat), Mateu Seguí (Advocat), Begoña Garcia de Cortázar (treballadora social) i Xavier Palou Falcó (expres) Presenta: Benet Salellas (advocat).
DIMECRES 3 DE JUNY
A 2/4 de 8 del vespre a l’auditori del Col•legi d’Advocats de Girona:
Conferència Llei de partits i dret de defensa a càrrec de l’advocada basca Jone Goirizelaia Presenta: Carles McCragh, vice-degà del Col•legi d’Advocats.
Organitza:Comissió per la creació de la Fundació Sebastià Salellas.
Col•labora: Ajuntament de Girona/ Col•legi d’Advocats de Girona/ Diputació de Girona/ Llibreria 22/ Punt Diari /Memòria, Lluita i Resistència- Taller de Cultura /Cinema Truffaut
diumenge, 25 de gener del 2009
Sopar a Font-sabeu el divendres 30????
Convindria confirmar-ho
Salvi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
