No volveré a ser joven

.


No volveré a ser joven
Jaime Gil de Biedma
"Poemas póstumos" 1968

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.

Collons que estàvem prims

Ja sé, companys, que hauria de dir quatre coses de l'arxiu Centelles (algun dia a Fontsabeu) però és que és la primera vegada que entro al blog i he quedat parat de veure que als quaranta fotiem un cert goig. Quins tipassos -vist ara. Sembla una excursió d'adolescents. Mainada de quaranta anys... Un cant a la joventut!

Bon Nadal, o Merry Christmas, com vulgueu,

miquel

Agustí Centelles

L'Albert Rossic ha escrit:

És una desgràcia. Estic indignat.

De qui és la culpa principal? En primer lloc, s'ha de tenir en compte que
els fills són els propietaris i --en principi-- poden fer el que vulguin.
Fins i tot vendre-ho a una casa de subhastes. (Jo crec que no han fet,
entre altres coses, perquè haurien hagut de pagar més de la meitat dels
diners en impostos i comissions). Que els fills siguin més o menys (o
gens) patriotes, més o menys interessats, més o menys burros no és culpa
de ningú. De la condició humana, en tot cas. Sempre pot passar que per
vanitat, per avarícia, per sentimentalisme, per debilitat, per ignorància,
etc., les persones prenguin decisions equivocades. I la primera decisió
equivocada és no saber distingir entre uns interlocutors del govern català
i Catalunya. Decidir, perquè no s'han entès amb en Ramon Alberch o en
Josep Maria Carreté o en Tresserres, que aquest fons documental surti de
Catalunya és com fer-te musulmà perquè un capellà ha tocat el frenillo del
teu fill: denuncia el capellà i deixa les religions en pau! Quina culpa té
el patrimoni de Catalunya del teu desacord amb un funcionari? Una cosa són
les persones i l'altra les idees.

És culpa de la Generalitat? És evident que ha fallat la diplomàcia
necessària en aquests assumptes, però tinc entès que això ha estat per
desesperar a qualsevol: el que primer semblava que seria una donació va
passar a ser una venda i finalment un xantatge... Deixem-ho aquí, perquè
jo també he conegut el cas d'una donació que, per la intervenció dels
fills, advocats i aprofitats diversos es va acabar convertint en un sainet
en què tothom va acabar emprenyat amb tothom. Primer tothom va de bona fe
i amb els millors desitjos, però al final ningú vol passar per tonto.

Per a mi és evident: el culpable gros és la ministra de cultura, el govern
espanyol i l'opinió pública espanyola que alimenta la catalanofòbia. Sense
aquests elements distorsionadors això no hauria passat. (Per cert: aquí no
he vist que la premsa de Madrid hagi sortit amb la 'coletilla' que ja se
sap, que per als catalans "la pela es la pela"). Com és habitual, el
ministeri ha funcionat com un competidor de la Generalitat posant diners
(que en part són nostres) contra Catalunya. ¿Algú s'imagina el ministeri
de cultura posant diners i fent de mitjancer entre la família i la
Generalitat perquè això es quedés al lloc on té sentit que es conservi
aquest patrimoni? ¿Algú s'imagina el Ministeri de Cultura comprant obres
d'art per a Catalunya, com fa per al museu Reina Sofia? ¿O recuperant la
Bíblia de Sant Pere de Roda per a Catalunya? (Per sort, els immobles no es
poden tocar: ni la Pedrera ni Santa Maria del Mar no se'ls han pogut
endur). No: si ho volem nosaltres, ho hem de pagar; si ho paga l'estat és
per emportar-s'ho fora de Catalunya. Els de Salamanca (l'arxiu de
Salamanca, per més INRI!), ho tindran i el seu govern autonòmic no haurà
hagut de pagar ni cinc. No m'estranya que a Salamanca no hi hagi
independentistes...

Albert

Agustí Centelles

...

En Vicens Cases ha escrit:

Es una notícia per comentar-la en el blog, però em sembla que aquest blog nostre, o millor dit d'en Salvi, també ja ha passat a formar part de la memòria històrica.
Em refereixo al llegat del fotògraf Agustí Centelles. Un fiasco monumental per Tresserras i la conselleria de Cultura, deixar-se escapar de les mans un tresor gràfic històric tan valuós, per garrepes i suposo que per falta de tacte i sensibilitat amb els fills del fotoperiodista.

Si volem veure l'exposició haurem d'anar d'ara endavant a Salamanca que és una ciutat d'una gran importància de la cultura hispànica. Com diu el meu nano, si vols conèixer el passat de la civilització egipcia clássica, ves-te'n al British Museum, i santes pàsqües.

Què en pensa el col·leccionista? i el llibreter? i el Comissari?

Salutacions.

Vicenç Casas i Vilà