dissabte, 31 de maig de 2008

En la mort del Pare (Sebastià Salellas). El Punt 29/05/08

Sebastià Salellas, el 2002, al costat del retrat de Marx del seu despatx. Foto: SÍLVIA BARROSO
Mor Sebastià Salellas, lluitador i defensor de causes perdudes
Va aconseguir que Estrasburg condemnés l'Estat per les tortures del 1992S
per Salvador García Arbós. Girona.
Sebastià Salellas i Magret va morir ahir a l'hospital Clínic de Barcelona, on estava ingressat per l'empitjorament d'una hepatitis atípica que s'havia complicat amb una pneumònia, i després per una afecció renal. Salellas havia nascut el 18 d'agost del 1948 a Viladamat, on demà seran enterrades les seves despulles. Va ser professor a la UdG, regidor a l'Ajuntament de Girona, jurat dels primers anys del Premi Just Casero de narrativa curta. Era membre del consell editorial d'El Punt.

Senties arribar Tià Salellas abans de veure'l. La colònia Fendi el delatava, acabés de passar o de pujar per un ascensor. Associaves aquella aroma persistent a Sebastià Salellas i Magret, com la seva barba a l'estil Karl Marx, el Craven «A», els cigars havans, la xapa del Che a la solapa, el BMW «perquè és un cotxe segur» que pagava a terminis, les matinals dels dissabtes a la llibreria i algun tec, perquè també li agradava menjar i beure bé...
Va trobar sentit tant a La Internacional com al parenostre. Era la millor manera, segons ell, de sumar el seu compromís social amb el polític.
Cristià de base, va ser candidat al Senat en les eleccions generals del 9 de març del 2008 sota la sigla de Lluita Internacionalista, organització política marxista i revolucionària, és a dir, trotskista.
Malgrat això, era cristià. No combregava amb les institucions de l'Església, però passava èpoques de meditació a Montserrat. Tenia discussions teològiques i, darrerament, s'havia inclinat cap al dret canònic, sense arribar a l'especialització. Va recordar sempre la seva vinculació amb Lourdes. Precisament, l'any 1966, als 18 anys, va ser un dels impulsors del primer Tren de l'Esperança a Lourdes.
Al començament dels anys 1980 era anarquista, militava a la CNT-AIT. Després va passar al PSC; entre el 1983 i el 1991 va ser regidor de l'equip de Joaquim Nadal a Girona. El 1989 va ingressar al moviment crític Esquerra Socialista. I el 1993 va deixar els socialistes. Anys més tard, la seva condemna de les desigualtats i la injustícia social i el seu estat de combat permanent el van dur a la Lluita Internacionalista.
Quan va ser a l'Ajuntament de Girona va voler redactar el programa de serveis socials i durant els vuit anys de regidor va renunciar, voluntàriament, a portar cap cas com a advocat penalista que afectés la Font de la Pólvora: «Vaig fer l'opció al revés: buscar recursos socials com a alternativa al dret penal.» Es va implicar amb els gitanos més marginats del barri patia pels que delinquien. El 1988 projectava un centre urbà per rehabilitar drogoaddictes i traficants i el 1991 ja advocava per legalitzar les drogues.
Als anys 80 va sentir la crida d'auxili dels primers immigrants africans. S'hi va capbussar. Així, Tià Salellas va ser nomenat, el 1990, cònsol de Senegàmbia a Girona. La seva implicació amb els immigrants la va continuar en la seva vida professional.
Va ser advocat dels detinguts arran de l'operació Estany, anomenada popularment operació Dixan, dirigida per l'Audiencia Nacional el 2003.
Va aconseguir que el Tribunal Europeu dels Drets Humans, en una sentència del 2 de novembre del 2004, condemnés el Regne d'Espanya per haver violat l'article 3 de la Convenció per a la Salvaguarda dels Drets Humans i les Llibertats, per no haver investigat les tortures denunciades pels detinguts en l'operació Garzón de l'estiu del 1992. També va fer un recurs a Estrasburg pel condemnat pel segrest de Maria Àngels Feliu Antoni Guirado; encara no s'ha resolt.

dijous, 29 de maig de 2008

L'esperit d'en Sebastià.



Existeixen els esperits? Sí.
Mentre hi hagi algú que recordi una persona, l'esperit de la mateixa roman viu.
En Sebastià ha estat un revolucionari en una època sense revolucions.
Aquesta ha estat la seva habilitat, aconseguir solucions revolucionàries als problemes i les injustícies d'una societat conservadora..
Al món hi ha persones que es fan estimar, persones que estimen i persones que no estimen ningú. En Sebastià tenia dues d'aquestes propietats, estimava i es feia estimar. Jo he tingut la fortuna d'estimar-lo, i perdoneu la immodèstia, penso que ell també m'estimava a mi. I tots els que hem estat estimats per en Sebastià sabem el privilegi que això representa.
Tornem als esperits. Jo crec que els esperits existeixen, quins? Els de les persones que hem estimat i ja no estan entre nosaltres. Mentre els que hem estimat en Sebastià seguim vius, el seu esperit seguirà viu; i estic tranquil, ja que quan morim, uns altres prendran el relleu.

Salvi

dimecres, 28 de maig de 2008

En la mort del Pare (Sebastià Salellas) 28/05/08


Que vagi bé, Pare Tià…

Encara no refet de l’anunciada però no acceptada mort de l’amic Miquel Diumé, que rebo la notícia, també temuda, de la mort del Pare Tià. Per tant, escric aquestes ratlles amb una pena molt forta i amb llàgrimes als ulls.

De molt jove, quan en Tià va deixar el seu poble de Vilademat per venir a estudiar a Girona em va fer de pare, de germà i d’amic gran. Ens ho va fer a tota una colla de vailets que volien canviar el mon i que el mon, amb el temps, ens ha anat canviant a tots. A ell no. L’he conegut sempre igual: lluitador de causes perdudes, que de vegades no ho eren tant. Amb una vocació constant de deixar el món una mica millor de com el va trobar. Amb contradiccions, però amb uns principis que mai va abandonar.

En Tià, com a bon pare, sempre t’exigia més, era molt crític amb el que feies. Però sempre vaig (vam) saber que ho feia perquè ens estimava i volia que no marxéssim del camí. Un camí, ple d’aventures i amb moltes ganes de viure.

Tià, sempre em quedarà el teu somriure “morri” empordanès, els sopars a Font-Sabeu, el viatge “dels quarentins”, els dissabtes al migdia a la 22.... Això, ningú ens ho podrà prendre.
Moltes gràcies i..., que vagi bé.

Guillem Terribas.