dimecres, 20 de febrer de 2008

¿Sabeu o no sabeu?

¿Sabeu que Font-Sabeu no és Font-Sabeu? Les farres del Ducat d'aquest nom se celebren a Fontsaveu, com escriu En Coromines (Onomasticon Cataloniae, IV, 250).

Un filòleg de Muntanya



4 comentaris:

salvi ha dit...

Per poder canviar la transcripció del nom del nostre ducat cal el consentiment del Megadux... Restem a l'espera de la seva decisió...

Admin

Anònim ha dit...

En Coromines a vegades s'ho fa venir bé. (Per al filòleg de muntanya: hi ha una errata a l'Onomasticon IV 250; quan remet al DECat IV 146a45ss. ha de dir IV 156a 45ss.). Per a Coromines, això de veu (sa veu; l'article salat no és cap problema) deriva del sorotàptic ("sembla que deriva", diu! Quin pàjaru! El sorotàptic és una llengua inventada per ell per quan li falten etimologies d'altres llengües). Bé: gràcies a aquest recurs, podria derivar de DOKE o BOKE, de manera que tant pot donar dou > deu com bou > beu (amb un estadi intermedi amb e neutra tònica), sempre amb el sentit de font o mina d'aigua. La cosa és: per què escriu Fontsaveu, si també seria legítim, fins i tot més legítim, Fontsabeu? Doncs per portar la contrària a la grafia tradicional. En resumides qüentes: tant lògic és Font-sa-beu, com Font sa beu, com Font Sabeu. Al capdavall, això només vol dir "font la font", com "vall d'aran" vol dir "vall de vall". I passant a un altre tema, pel que fa a la qüestió del Llatzerill, dono tota la raó al nostre eximi Pim.

Albert

guillem ha dit...

Ondia, Albert quina classe magistral...

Anònim ha dit...

¿No és més creïble que Fontsaveu vulgui dir, simplememt, "font de la veu/deu (d'aigua)"? Així ho expliquen Alcover i Moll: "veu: del llatí vōce, mat. sign. La forma catalana normal és l'arcaisme vou, que es va relaxar pronunciant-se və́w i després va seguir l'evolució, general en català continental, de ə́ a έ (oriental) i a é (occidental), tal com ha ocorregut amb crŭce> crou> creu."

Un filòleg de Muntanya