diumenge, 1 de juny de 2008

Tià salellas. El Punt, dissabte 31/05/08


Dos actes religiosos amb mossens del Fòrum Joan Alsina acomiaden Tià SalellasUna cerimònia multitudinària a Girona i una missa a Viladamat donen l'últim adéu a l'«advocat de les causes pendents». Girona Viladamat

Tià Salellas i Magret, l'«advocat de les causes pendents», dels desheretats, dels més necessitats, va ser acomiadat ahir dos cops. A dos quarts de deu, a Girona, la ciutat que el va adoptar. A dos quarts d'una, a Viladamat, on els seus pares tenien un mas amb dues vessanes de terra, protegit per una filera de xiprers, com fan tots els pobles de l'Empordà per protegir-se de la tramuntana.
Sebastià Salellas era un cristià de base, crític amb aquesta cúria eclesiàstica tan rància, que tant li costa posar-se al costat dels damnats de la terra i dels qui pateixen fam, al costat en què es posava l'advocat amb barba de Marx i xapa del Che a la solapa. Vet aquí, una gentada ecumènica va reunir-se al voltant de dues cerimònies religioses vinculades al cristianisme regenerador que predica el Fòrum Joan Alsina.
A Girona va ser una mena de funeral a l'església parroquial de Sant Josep, dirigida pel rector de la parròquia veïna de Sant Pau, Ignasi Forcano. A l'entrada, els Maulets, i qui sap si també hi havia algun ocupa, van repartir centenars de clavells als assistents, alguns dels quals els van deixar al final a sobre del fèretre.
A Viladamat va ser una eucaristia com Déu mana celebrada pel rector d'Ullà, Vicenç Fiol, home que havia estat obrer.
Les cerimònies van ser molt emocionants, però molt emocionants. Ploraves i ja està; tothom va plorar les paraules d'amor filial d'en Benet i en Lluch. Després la secretària del despatx de Salellas, Mònica Terradellas. I les de Joan Sureda, el seu amic i company de combat i lluita per la igualtat i contra les injustícies socials.
Benet Salellas, el fill gran i advocat hereu del despatx, va relatar la història del seu pare, aquell hereu d'un mas de Viladamat que no volia ser pagès, que llegia mentre regava el blat de moro, perquè sabia quan trigava l'aigua a arribar a l'altre costat de rega. Va explicar que el seu pare va arriba als setze anys a Girona, que va fer les proves d'accés a la universitat per a majors de 25 anys i que després va estudiar dret. Va retreure que Tià Salellas no és l'advocat de les causes perdudes, com s'ha dit aquests dies. Prefereix que es recordi el seu pare com l'advocat de les causes pendents. Va saludar els mons del seu pare. Els de la judicatura, els de l'advocacia, els dels sopars dels dimecres, als quarantins de Font-sabeu, la gent de Tren de l'Esperança a Lorda... Va confessar que al seu pare li havia sabut greu que l'haguessin fet fora injustament de professor de la UdG.
Lluc Salellas, el petit, va començar amb La Internacional. Amunt els damnats de la terra/, amunt els qui pateixen fam,/ la força pel dret és vençuda,/s'acosta el bell temps de la pau. Mossèn Forcano hi va posar la resta, va sumar l'esperit religiós amb el revolucionari. I així, va demanar que tothom es posés dret i va convidar a resar el Parenostre. Encara va aprofitar Les Benaurances, del míting de la muntanya, el passatge més social del llegat evangèlic, per elogiar l'esperit cristià de Tià Salellas. Uns grups d'advocats amics van decidir treure en braços el fèretre amb les despulles de Sebastià Salellas i Magret, nascut el 18 d'agost del 1948 a Viladamat. Mort el 28 de maig del 2008 a Barcelona.
Al Tià Salellas i Magret, li hauria agradat la frase amb què va acabar la intervenció el seu fill Benet: «Fins a la victòria sempre!»
Salvador García-Arbós